Els aspirants a Capgròs hauran de defensar la seva capdidatura davant de la societat terrassenca i aquesta va votar-los en funció de les seves qualitats i els seus mèrits.

Després de diverses reunions secretes el Casinet de l'Espardenya ha decidit que els nous aspirants a Capgròs de l'any siguin els següents:

LLISTA DELS CAPDIDATS A CAPGRÒS DE L'ANY 2010

ADELA FARRÉ

Combativa presidenta dels Amics de les Arts en un moment difícil per l’entitat. Haurà de lluitar per no perdre la seu del carrer del Teatre però no serà fàcil torçar-la perquè té caràcter, sap què es fa i és una enamorada dels Amics i de les Arts.

JOAN ROCA

Fa tants anys que és el Satanàs dels Pastorets del Social que ja li comença a créixer la cua. Si tots els dimonis fóssin com ell, el món seria molt millor. Un actor amateur com n’hi ha pocs que ha atiat el foc de les calderes del Pere Botero per alegria d’unes quantes generacions de terrassencs.

JOAN TURULL

Tants anys envoltat de sucre i xocolata l’han convertit en un dels pastissers més reconeguts i més dolços de casa nostra. Entrar a casa seva és entrar en un món de felicitat. El seu cognom és sinònim de postres, de berenars, d’esmorzars i sobretot de bon tracte i simpatia.

JOSEFINA ALONSO, “LA CASTANYERA DE LA RAMBLA”

És un símbol vivent de les nostres tradicions. En un món cada cop més tecnològic i més globalitzat, ens tranquil·litza veure com cada tardor torna a la Rambla, planta la seva parada i cou castanyes com s’ha fet tota la vida. És autèntica i si el canvi climàtic no ho impedeix, ho continuarà sent.

JULI PUIGANTELL

És una ONG en persona, l’ànima de la Fundació Vicenç Ferrer a Terrassa i comarca. Com una formigueta i amb la màxima discreció ha anat aconseguint grans beneficis pels nens intocables d’Anantapur. La seva solidaritat és infinita i la seva feina admirable. 

MERCÈ BOLADERAS

El Diari de Terrassa no seria el mateix sense ella. Sense massa soroll i amb els ulls ben oberts, aquesta periodista ha anat escrivint la història diària de la ciutat. Qui no hagi parlat alguna vegada per la seva gravadora és que no és important.

MIQUEL OLMO

Aquest noi de Vallparadís ha tingut mala sort en l’època que li ha tocat viure com a entrenador  del primer equip de futbol de la ciutat. La seva implicació i dedicació al club és a prova de foc. Domina la tècnica, té psicologia i és apreciat pels jugadors  però el Terrassa FC és un món mooolt complicat.

PEP MOLINER

L’esport és la seva passió i aconsegueix contagiar-la als demés. Cada cop són més i més els que es troben a la Torre Mossèn Homs els dissabtes al matí per córrer amb ell. Li agrada tan córrer que ha arribat a fer 100 quilòmetres seguits. Si les seves cames poguessin parlar potser protestarien però mentre no ho facin, ell continuarà corrent.

 PEP BORRÀS

Aquest activista musical treballa per recuperar els sons de l’antiguitat. La seva música és un viatge en el temps i ens permet reviure moments del nostre passat a través de les notes dels seus instruments.

QUICO SALA

És l’encarnació de Ràdio Terrassa. Malauradament la ràdio ja no la podem sentir però ell sempre la representarà allà on estigui. La seva capdidatura és un homenatge a tots els que van fer gran la ràdio i han hagut de viure un final que no es mereixien.

TXAVU FILGUEIRA

És un dels exemples de la nova fornada d’activistes culturals de Terrassa. Un home orquestra que s’implica en tot i que fa que la màquina no pari. Càmera de la televisió local, expresident dels Castellers i ara fundador del Club de Rugby dels Carboners. 

VÍCTOR GUTIÉRREZ

Etern i incansable secretari de l’Associació de Veïns de Can Roca. La seva dedicació al barri no té límits. És un “currante” i moltes de les millores que avui poden gaudir els veïns són resultat de la seva insistència.

EL XALET DEL BISBE

Enmig de la crisi més bèstia dels últims temps, el senyor bisbe s’ha construït un xalet de disseny al centre de Terrassa.  Tant espai necessita? No hauria estat millor ampliar l’Asil Busquets? La paraula austeritat li sona d’alguna cosa? Com que no creiem que sigui necessària ni coherent, la nova casa del bisbe és capdidata per a l’escarni públic.